La nit ahir, 13 de març, va tindre lloc una nova edició dels Jocs Florals que organitza la Falla Ramón i Cajal en els que va participar Miquel Àngel Gascón obtenint el Tercer Premi.
Enhorabona Tofolet.
A continuació podeu llegir la poesia que té molt a veure amb el nostre projecte #cronista2014.
Les falles són festa ardent
rebost d’íntim sentiment
essència de la meua vida
des d’un jorn en temps perllongat
dins de mi s’han arrelat
fins que la mort siga vinguda
Tant les puc tindre estimades
que poden arribar a ser odidades
eixa és la meua condemna
sentència que accepte de grat
per ser de la festa malalt
en malaltia sense cap pena
És tan fort el seu arrel
que brolla mirant al cel
un arbre que és tota la festa
La soca de l’adoració
nodrint l’alé de la tradició
que al meu cor li conquesta
Un arbre que és només un instant
i tot un corrent apassionant
pel vell costum de les falles
Un arbre que és tota una existència
un clavill en la nostra conciència
farcida sempre de tantes deixalles
Un arbre que serà una llum
després que s’enlaire tot el fum
en la nit que ens ofrenem al foc
Romanent sempre en l’esperança de mantindre la seua remembrança
en tot temps, moment i enlloc
Un arbre que estén els seus arrels
en el solc llaurat per la història
com en les nits esclatades d’estels
on els pallasos mostraven els anhels
que encara atresorem en la memòria
Ninots afillats amb tela i vestits
als qui donava vida la palla
tenint per ella els cosos farcits
i per la crítica tots entreteixits
resultant precursos de la falla
Com aquells primers cadafals
plantats al carrer de Cambrils
amb parots de fusta entelats
que entonaven els seus cantorals
de critiques a polítics i alguasils
O aquell renou resorgint martafallant les prohibicions
que les falles anaren marcint
sense que acabaren morint
per res, les nostres tradicions
Un arbre de soca enfortida
nodrit per cada sentiment faller
per cada llàgrima acollida
cada emoció enllestida
i tot compàs sonant pel carrer
Un arbre de branques recolzades
en tronc antic del vell costum
cultura i festa conjugades
afanys i estimes acresolades
des de la claror del dia al besllum
Un arbre cresol de cultura
on participen majors i xiquets
fent uns teatres d’altura
conservant tradicions amb molta cura
o amerant els versos dels llibrets
Cel.lebrant per vora sèquia el trasllat
bastint les ànimes per a l’ofrena de flors
fins que el temps és ja passat
donant pas cadenciós a la cremà
que remena la cendra amb els plors
Un arbre on les fulles són de tots
on tot bon esperit és cridat
siguen o no de falles devots
per a fer brollar els rebrots
de la desitjada solidaritat
Un arbre efímer si voleu
que en Les Terretes plantat voreu
abans de ser lletra de rondalles
que volem siga l’herència
que puga mantindre l’essència
d’allò que volem siguen les falles